Currículum

Ara fa 9 anys, quan només en tenia 18, vaig fer el meu primer viatge sol. Vaig escollir anar a Turquia. Recordo que volia fer un inter-rail. Primer vaig pensar en Itàlia, però vaig descobrir que dins de la mateixa zona hi havia Grècia i la part europea de Turquia, que quedaven més lluny. En aquell moment Istambul era la frontera de l’inter-rail. I recordo que vaig pensar: i què hi ha més enllà? Vaig començar a buscar informació sobre Turquia, i ben aviat vaig decidir que havia d’anar-hi… però no a Istambul, sinó més enllà, a la part asiàtica. Al final vaig passar de l’inter-rail i vaig marxar cap al continent veï. Només duia la motxilla que feia servir en aquell moment per anar a la universitat. Portava: 3 samarretes, un parell de pantalons, 4 mudes de roba interior i mitjons, una tovallola, la càmera de fotos, el telèfon mòbil, i el DNI (el passaport també el portava però estava caducat). I sense preocupar-me d’agafar una guia o de mirar on podria trobar allotjament o de contractar una assegurança de viatges, vaig marxar a l’aventura.

El resultat: una experiència innolvidable. Descriure-ho em donaria per tot un altre blog… El fet és que des d’aquell any no he deixat de viatjar. Sempre que tinc una mica de temps i disposo d’uns quants diners, preparo un viatge.

 Això sí, els meus viatges han anat evolucionant al llarg dels anys. Molt cops continuo marxant sol, i sempre viatjo pel meu compte, però cada vegada, potser degut a l’exotisme dels països que visito, me’ls preparo més. Ara veuria impensable marxar a algun lloc sense una guia lonely planet (perdoneu la propaganda gratuïta), aquests llibres que t’orienten en llocs on no entens res, t’expliquen què has de veure, com has d’anar d’un lloc a l’altre, on pots dormir i menjar, i moltíssimes coses més. El visats també són un tema important. Per entrar a molts dels països que he visitat he hagut de fer tràmits per aconseguir visats que a vegades et tiren una mica enrera alhora de preparar les vacances, però al final, aquests maldecaps sempre es veuen compensats.

 I el factor de marxar a l’aventura, tot i portant un llibre guia, tot i preparar més els viatges, sempre hi ha continuat sent. Des del meu primer viatge per Turquia i Grècia, he continuat tenint experiències fantàstiques.

  • Islàndia, amb la Mariona, vam llogar el cotxe més barat que vam trobar i vam donar la volta a aquest racó apartat i aïllat d’Europa, aquesta illa volcànica que sembla sortida d’un altre planeta. Dormint en campings i al cotxe i subsistint a base de llaunes de conserva i galetes, vam gaudir d’aquest indret tant especial, que molts dies semblava que el tinguéssim per a nosaltres dos sols.

        

  • Anar a la Xina va ser una decisió d’última hora de la qual no me n’arrepenteixo gens. Crec que allà hi vaig viure el xoc cultural més gran que recordo. Vaig haver d’aprendre a creuar els carrers, a comprar coses, i sobretot a fer-me entendre (ni tan sols els gestos són un llenguatge universal). Em vaig enamorar de Beijing i a Hong Kong em vaig retrobar amb una vella amiga, amb la que vaig passar uns dies genials.
     
  • Per poder visitar Rússia al meu aire vaig suar. Vaig haver de fer molta recerca per a poder aconseguir un visat que em permetés entrar i viatjar pel meu compte pel país més gran del planeta. El vaig creuar de punta a punta, amb el trans-siberià, el tren que cobreix la ruta contínua de ferrocarril més llarga del món.  Aquest viatge em va ensenyar moltes coses. Anava amb molts prejudicis sobre els problemes socials dels russos i la corrupció dels cossos de seguretat. Vaig comprobar que els estereotips són certs, però que el país i els seus habitants tenen moltes altres qualitats que fan que valgui la pena lluitar contra totes les traves burocràtiques i tenir la possiblitat de veure i viure pel teu compte aquest país que ocupa mig món i que és tan divers.
    
  • Amb la Jess vam anar al Pròxim Orient, on vam descobrir les particularitats d’aquest racó del món, que tot i ser petit, té moltíssima diversitat ètnica, cultural i religiosa. Allà, en ple mes del Ramadà, vam visitar el Líban poc temps després de ser atacat per Israel, vam creuar Síria de dalt a baix, veient coses impressionants i coneixent a un dels pobles més hospitalaris del món, vam visitar Jordania, on vam tenir la sensació de veure coses precioses però ser tractats com a turistes als que cal treure diners com sigui. Vam entrar a Israel, on vam observar l’estat de paranoia per la seguretat extrema en que viuen els seus habitants, i també ens vam endinsar a Cisjordània, on vam poder presenciar l’ambient tens que s’hi respira. Aquest viatge va ser espectacular, tant per les particularitats de cada país, com per la visió general de la regió que ens vam crear.
      
  • El Caucas també va ser un viatge d’última hora que vaig compartir en alguns moments amb la Pat. Què se’n pot esperar d’Azerbadjan, Georgia i Armènia? Ex-repúbliques sovètiques, corrupció, guerra… Doncs aquests tres paísos, que molta gent no sap situar al mapa, guarden moltes sorpreses. Des de l’hospitalitat dels azeris i dels georgians, als meravellosos pobles i monestirs de les muntanyes del Caucas o la història del primer poble cristà del món, Armènia, que va patir un genocidi del que ja no se’n parla gaire, com a mínim aquí. Passejar per aquesta zona no deixa indiferent a ningú, i a part de descobrir una part del món que queda fora dels circuits turístics convencionals, vam aprendre molt sobre aquestes tres repúbliques, les seves disputes internes, i les seves aliances i enemistats amb les tres potències veïnes (Rússia, Turquia i Iran) així com amb els EUA.
    
  • Iran,  la república islàmica on les dones són obligades a portar vel, on hi ha lapidacions i homosexuals condemnats a mort. Iran, el règim teocràtic autoritari, que té un programa d’armament nuclear conflictiu, i està a llista negra dels EUA. Fa por només de pensar-hi. Però després d’haver vist que ni Rússia, ni els països del pròxim orient, ni la Xina, ni la regió del Caucas són com ens els mostren els mitjans de comunicació occidentals, anar a veure què hi ha a Iran realment era una necessitat. Què ens hi vam trobar? Doncs la gent més amable i hospitalaria que he conegut mai. Cada dia coneixíem gent que ens convidava a casa seva. Els perses són una gent molt culta, i el país és molt ric: tant en ruïnes i monuments, com en diversitat cultural. Allà vam veure, en ple ramadà, com de complex és Iran i la seva societat, hi ha tot un món rere les aparences d’aquest indret. Sens dubte, un dels millors viatges que he fet.
     
Ara marxo a Nova York. Estic segur que aquest també serà un viatge especial del que aprendré moltes coses. Però no el puc posar al mateix sac que els altres, aquest és diferent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s