NYC Subway


Un mitjà ràpid, còmode i barat per desplaçar-se per Nova York, és el metro. Quan dic barat, vull dir que és més econòmic que agafar un taxi. Ràpid significa que sovint arribes abans als llocs que anant-hi a peu. I còmode… bé, deixem-ho estar.

Bromes apart, he de dir que el metro de Nova York m’agrada molt. És eficient, segur, arriba gairebé a tot arreu i, molt important, funciona les 24 hores del dia. Tot això a canvi de ser econòmicament insostenible: MTA, l’empresa encarregada del metro està arruinada.

El sistema de metro de Nova York és un dels més antics, grans i complexes del món. Actualment hi ha unes 22 línies diferents que sumen aproximadament 340km de rutes i més de 400 estacions repartides per 4 dels 5 boroughs de la ciutat. Algunes parts del metro van per vies elevades (la primera línia elevada va ser construida el 1870), les altres estan soterrades (la primera línia soterrada va començar a funcionar el 1904).

   

L’any passat, el 2011, una mitjana d’uns 5 milions de passatgers va utilitzar el metro de Nova York els dies d’entre setmana. Les diferents línies estan marcades amb un número o una lletra i un color de fons. La codificació de colors és la següent:

Taronja: Són les línies que passen per Sixth Ave. (B,D,F,M)

Vermell: Les línies que passen per Seventh Ave. (1,2,3)

Blau: Les línies que passen per Eighth Ave. (A,C,E)

Groc: Les línies que passen per Broadway (N,Q,R)

Verd Fosc: Les línies que passen per Lexington Ave. (4,5,6)

Gris: La línia de Canarsie (L)

Verd Clar: La línia Crosstown (G), que transcorre entre Queens i Brooklyn i és la única que no passa per Manhattan

Lila: La línia de Flushing (7)

Marró: Les línies que passen per Nassau St. (J,Z)

Gris fosc: La Shuttle Line (S), o tren llençadora, entre Times Sq. i Grand Central.

Staten Island té el seu propi sistema de metro, el SIR, però està desconectat de la resta

 


Alguna cosa ens indica que moure’s pel metro de Nova York no és trivial. Però això no és tot. Hi ha algunes línies que tenen la versió local i la express. Els trens locals fan totes les parades, mentres que els exprés només s’aturen en unes quantes. Es diferencien perquè els locals estan emmarcats en un cercle, mentres que els exprés utilitzen un rombe.

Per tant, acabem tenint una codificació amb números i lletres, colors i cercles i rombes. Al principi sembla molt complicat, però al final acabes agraïnt moltíssim l’existència de trens exprés, que són molt més ràpids que els locals. I si tens un bon sentit de la orientació, amb un parell o tres de dies ja ho domines sense problemes.

Ara bé, si per algun motiu et passa pel cap agafar el metro durant els caps de setmana… llavors, que Déu t’agafi confessat!

Jo sempre he estat molt orgullós del meu sentit de la orientació i he desxifrat sistemes de trens i metros d’arreu del món. Quan vaig veure el mapa del metro de Nova York per primera vegada vaig pensar: això per mi no és res. Doncs he reconèixer que els caps de setmana, entendre el funcionament del metro es converteix en una missió impossible. Si no tens pressa, acabaràs arribant al destí, per això no s’ha de patir… però si has de ser a un determinat lloc a una hora concreta, més val que comptis amb força temps i et carreguis de paciència. L’únic consol de tot plegat és que la gent que ha viscut a Nova York tota la vida, els locals, van iguals de perduts que jo amb les línies de metro els dissabtes i diumenges.

Algunes de les coses que m’han fet tornar boig en més d’una ocasió els caps de setmana són:

· Pujar en un tren d’una línia (ex. la E) i que al cap d’una estona et diguin que degut a unes obres aquell tren circula per un determinat tram com si fós un tren d’una altra línia (ex. la F).  I el cas dual: Estar esperant en una parada on teoricament només hi circulen unes línies concretes (ex. A,B i C), esperar-te 20 minuts, i al final el primer tren que arriba és d’una línia que no hauria de passar per allà (ex. la D).

· Esbrinar quines línies deixen de funcionar els caps de setmana, i quines passen de ser Express a ser Locals, o viceversa. Tot i que hi ha papers a les diferents parades que avisen dels canvis de línies, molts cops aquestes indicacions enreden més que ajuden, doncs algunes es refereixen a canvis que ja van passar i d’altres a canvis que succeiran en un futur.

· Estar en un tren on tot sembla que funciona amb normalitat i de cop el conductor diu alguna cosa. Alguna cosa que els altaveus distorsionen i transformen en sons inentel·ligibles. Llavors, veus les cares de poker de la gent, mirant-se els uns als altres, preguntant-se: “què ha dit aquest ara?” En alguns casos, només avisa que el tren s’està endarrerint pel motiu que sigui, o dóna informació sobre les combinacions de metro que han estat alterades a la següent parada (ex.: A la següent estació avui no hi paren trens de la línia E). Coses de les quals, si no te n’enteres, no et suposen un gran problema. Ara, si ha dit: Per tals motius, aquest tren, a partir de la següent estació en comptes d’anar direcció X, anirà direcció Y. Això ja no fa tanta gràcia. I veus a tota la gent del vagó, que per descomptat no ens havíem enterat del missatge, baixant del tren a la primera parada que es desvia de l’itinerari normal per agafar-ne un que torni enrere i allà agafar-ne un altre que, creuant els dits, et porti on toca.

· Estar esperant en una andana amb bastanta gent durant molta estona i al final pujar per veure què passa i descobrir que el que passa és que la cinta que avisava de que aquella via estava tancada el cap de setmana ha caigut, o algun simpàtic l’ha tret.

Vaja, el metro pren un funcionament anàrquic i es converteix en el caos absolut.

Deixant de banda els caps de setmana però, al metro de Nova York t’hi pots trobar qualsevol cosa: des dels típics que demanen caritat, a gent que llegeix en veu alta alguns passatges de llibres religiosos, nens negres ballant dins dels vagons per aconseguir uns quants diners, o algun sensesostre que fa tanta pudor que aconsegueix tenir un vagó del metro per a ell sol (no exagero). La majoria d’estacions del metro de Nova York són velles, lletges i molt brutes. L’olor de pixums és habitual, els barcelonins s’hi deuen sentir com a casa. A més a més, està infestat de rates. Mentres esperes el següent tren sempre et pots entretenir perseguint-ne alguna per les vies amb la mirada.

  

Espera. He dit vies? A vegades també pots perseguir-les (o escapar-te’n) per l’andana!

  

Per acabar, una curiositat: La imatge de capçalera d’aquesta entrada és obra de la Sophie Blackall i es pot veure en molts dels vagons del metro de la ciutat. A part d’haver-se convertit en una imatge habitual dels meus desplaçaments entre Queens i Manhattan, m’agrada molt. Crec que reflecteix prou bé la diversitat que et trobes a la ciutat en general, i al metro en particular.

Deixa un comentari

Filed under Experiències

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s