1 de Maig (1/2)

El dia 1 de maig és el dia internacional dels treballadors. D’on ve això de cel·lebrar el dia intenacional del treballador el dia 1 de maig?

El primer de maig es commemora la revolta d’Haymarket, que és un fet històric que va ocórrer a Chicago l’any 1886. L’1 de maig va començar una vaga general reivindicant la jornada laboral de 8 hores. El dia 4 de maig, quan la policia va intentar dissoldre de forma violenta una manifestació obrera, que fins llavors havia estat pacífica, una persona desconeguda va llançar un artefacte explosiu als cossos de seguretat, matant 7 policies, 4 civils i deixant diversos ferits.

Posteriorment, en un judici ple d’irregularitats, 8 obrers anarquistes van ser acusats de conspiració sense proves i 7 d’ells foren condemnats a mort.

3 anys més tard, el 1889, a París, durant el primer congrés de la Segona Internacional, es va establir el primer dia de maig com a data de reivindicació dels drets laborals a nivell internacional i de record als fets succeits a Chicago. En molts països, l’1 de maig va passar a ser un dia festiu.

Curiosament però, als Estats Units d’Amèrica, orígen dels fets de Chicago de l’any 1886, el dia festiu oficial dels treballadors no és l’1 de maig! Els nord-americans cel·lebren el Labour Day, o dia del treball, el primer dilluns de setembre.

Així doncs, per què m’estic enrollant sobre l’1 de maig? Doncs bé, perquè el moviment Occupy Wall Street, que va omplir moltes pàgines de diaris ara fa un temps, ha convocat per demà una vaga general, diverses manifestacions (algunes d’elles il·legals), piquets i moltes altres activitats, totes elles detallades a la seva pàgina web, així com un manual amb consells per a manifestants “novatos” que a mi m’ha fet molt riure.

Tot i que la convocatòria de vaga general té bona pinta i sembla ben organitzada, hi ha uns quants motius que em fan pensar que potser serà un fracàs absolut:

  1. Previsions de pluja durant tot el dia.
  2. Per a una gran part de la societat nord-americana, això de les vagues, les manifestacions i les acampades d’indignats són coses que tenen relació amb Europa i ho relacionen amb el comunisme, gran enemic de la pàtria.
  3. Tot i que al principi el moviment semblava que tenia força, les últimes setmanes, quan he passat per Union Sq., que és el punt on es concentraven els “indignats de Nova York”, hi havia més policia i turistes que gent protestant. I l’ànima de la festa, era un grup de Hare Krishna, que sempre estava tocant música i ballant.

Hare Krishna a Union Sq.

Passi el que passi, ja us en faré cinc cèntims!

Deixa un comentari

Filed under Experiències

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s