Sant Jordi a Nova York

Avui dia 23 d’Abril, diada de Sant Jordi, he decidit participar en alguna activitat de Nova York que tingui relació amb la cultura catalana.

Fa un temps, per casualitat, vaig trobar un fil en un fòrum on s’animava als catalans residents a la ciutat a participar del “cafè català”, una trobada setmanal entre estudiants de català i catalans nadius. Sí, heu llegit bé, a Nova York hi ha gent aprenent català! L’activitat, es duu a terme al campus de la prestigiosa universitat de Columbia, tot i que també hi assisteixen estudiants de la New York University (NYU).

Fa un parell d’estius, a Armènia, vaig conèixer un noi que havia estat ensenyant la nostra llengua a les universitats de Moscou i Teheran. Recordo que en el seu moment em va sorprendre moltíssim. Però he de dir, que el fet de saber que a Nova York hi ha gent aprenent català, encara em va impactar més. No sabria dir ben bé per quin motiu, però suposo que està relacionat amb els meus prejudicis sobre la societat nord-americana, en particular la idea generalitzada de que és una societat molt egocèntrica que no hi veu més enllà del seu melic. Un cop més, he après que els prejudicis no són bons: a tot arreu t’hi trobes de tot.

Després del primer impacte, se’m van originar moltes preguntes. Quanta gent deu estudiar català? Per què català? Quin tipus de gent deu ser?, etc. Vaig arribar a la conclusió que la millor manera de sortir de dubtes era participant en una d’aquestes trobades. Però la curiositat no va ser l’únic factor. Els catalans n’estem molt orgullosos de la nostra cultura, en especial de la nostra llengua, i ens fa moltíssima gràcia quan algú hi mostra interès, per més petit que sigui. És per això, que quan vaig saber que hi havia gent que estava aprenent català, un idioma tant regional, a Nova York, una ciutat tant internacional, em vaig sentir obligat a col·laborar en el que pogués. I en aquest cas col·laborar no era pas gaire difícil, només havia d’anar a fer petar la xerrada en la meva llengua i de passada conèixer gent interessant.

El primer que vaig fer doncs, va ser posar-me en contacte amb l’Elsa Úbeda, professora de català a la universitat de Columbia i responsable d’organitzar el “cafè català”.  Li vaig escriure un mail i al cap de poc em va respondre informant-me que avui dia 23, coincidint amb la diada de Sant Jordi, s’organitzaria la darrera trobada del semestre.No m’ho vaig pensar dues vegades, i em vaig apuntar la cita a l’agenda…

Quan he arribat, una mica tard per no perdre el costum, m’he trobat un grup de gent asseguda al voltant d’una taula plena de menjar, cava i roses. M’han donat una cadira i m’he col·locat on m’han fet un racó.

 

 

 

La sort m’ha fet anar a parar al costat de la Katie, una noia molt simpàtica de Miami, i gran seguidora de la sèrie “Porca Misèria”, que només porta un any i mig aprenent català i ja el parla de meravella, amb una entonació que molts catalans de parla castellana no tindran mai. La Katie té arrels catalanes. Resulta que el seu besavi era un català que va emigrar a Cuba. El català no es va transmetre a la següent generació, però ara, l’avi de la Katie està molt orgullós de que la seva néta l’aprengui. Ella té pensat venir a Catalunya, però és conscient de les dificultats actuals per a trobar feina. Un dels seus dubtes és si podrà sobreviure a Catalunya només en català.

També he conegut el Will, un noi d’Ohio molt divertit. A part de l’anglès, parla francès, castellà, portuguès, català i ara està començant amb l’alemany. Dic que parla català, perquè és capaç de tenir una conversa fluïda, amb una entonació molt correcta i un vocabulari ric. Sabeu quant de temps porta estudiant la nostra llengua? 3 mesos! Quan m’ho ha dit no m’ho podia creure… el seu català parlat és millor que el meu anglès, i això que porto estudiant anglès uns quants anys! La intenció del Will és anar a estudiar l’any vinent a Madrid. Està interessat en el fenòmen del bilingüisme, però per raons de convenis entre universitats, no té la possiblitat de venir a Barcelona.

També he parlat amb una altra noia molt agradable, de Pennsylvania, que només porta dos mesos aprenent català. Com els altres, té una entonació molt bona. A part de l’anglès, parla francès, castellà i persa… però no us ho perdeu, no estudia pas traducció o filologia; la seva carrera és història de l’art! Ella també té la intenció de visitar Catalunya en un futur pròxim.

Pel que he entès, actualment hi ha més de 20 alumnes aprenent català en diferents nivells. Molts d’ells ja coneixen més d’una llengua romànica, i això els facilita l’aprenentatge del català. La intenció de visitar Barcelona també és un factor clau alhora d’interessar-se per la nostra llengua.

Jo m’he quedat bocabadat de com de bé uns nord-americans que no han vingut mai a Catalunya parlen la nostra llengua. Tots han coincidit a dir que la professora és molt bona, i jo no en tinc cap dubte, l’Elsa sembla una noia amb moltíssima empenta, que constantment els hi proposa activitats i que n’està moltíssim dels seus alumnes.

Sens dubte, ha estat una diada de Sant Jordi molt curiosa.

Deixa un comentari

Filed under Experiències

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s