Estàtua de la Llibertat

L’estàtua de la llibertat és una de les icones més característiques no només de Nova York, sinó de tots els Estats Units d’Amèrica. Ningú que visiti Nova York pot marxar de la ciutat sense haver contemplat, encara que sigui de lluny, aquesta estàtua, situada en una illa del riu Hudson, entre les ciutats de Nova York i Jersey City.

Però, qui, quan, com i per què es va construir aquesta estàtua? Per sortir de dubtes, vaig anar a Liberty Island per a esbrinar-ho. Per a arribar al monument nacional de Liberty Island, has d’agafar un ferry des de Battery Park, a Manhattan o des de Liberty Park, a Jersey City. Anant-hi a les 9.30 del matí d’un dilluns de mitjans d’abril que no coincidia amb cap període festiu, vaig haver de fer una hora i mitja de cua per a poder embarcar. Imagineu-vos com ha de ser durant els mesos d’estiu!

Consells per estalviar-se cues:

  • Comprar bitllets amb antel·lació. Són una mica més cars, però tenen una hora fixada i t’estalvies les cues de comprar els bitllets i d’embarcar al ferry.
  • Embarcar des de Liberty Park, a Jersey City. Tots els turistes es concentren a Manhattan i el ferry de Nova Jersey va pràcticament buit.

Un cop allà, i després de fer una volta per l’illa, em vaig afegir a una de les excursions guiades que organitzen els rangers del parc. El ranger que ens va fer de guia era simpàtic i l’explicació va ser molt interessant. I el millor de tot: aquestes excursions són gratuïtes!

Doncs bé, intentaré resumir la informació que ens va transmetre aquell home…


La idea:

Édouard René de Labouyale

Tot va començar amb un home anomenat Édouard René de Labouyale, un polític francès defensor dels valors democràtics i republicans, que el 1865, preocupat per la relació decaient entre Amèrica, que acabava d’abolir l’esclavitud i França, immersa en el segon imperi napoleònic, va proposar que el poble francès regalés una estàtua als americans per a reforçar els vincles d’amistat que històricament els unien. El pobre home va morir el 1883 sense veure acabada l’estàtua, però sí que va veure la caiguda de l’imperi francès i l’inici de la tercera república.


L’artista:

Frédéric Auguste Bartholdi

Édouard René de Labouyale va tenir la idea de crear l’estàtua. Ell, però, no era pas artista. L’home encarregat de dissenyar-la va ser Frédéric Auguste Bartholdi, un esculptor francès. L’estàtua està plena de detalls que volen representar la llibertat de la pàtria americana en tots els seus aspectes.

  • La figura femenina coberta amb vestimentes romanes, simbolitza la deesa de la llibertat, Libertas, venerada pels antics romans. 
  • La torxa representa el progrés.
  • La corona de 7 punxes forma una aureola que representa el sol i els set mars, indicant que la llibertat il·luminarà tot el món. 
  • La tabla que subjecta simbolitza la llei i s’hi pot llegir la inscripció JULY IV MDCCLXXVI, que és la data de la declaració d’independència dels EUA.
  • Les cadenes trencades als peus de l’estàtua fan referència a l’abolició de l’esclavitud. 


Aquest últim detall no es pot veure des de terra.


L’estàtua està feta amb plaques de coure d’uns 2,5mm d’amplada. El coure és un metall lleuger i fàcil de treballar. Al principi, l’estàtua tenia el color vermell característic d’aquest material, però amb el temps, primer es va ennegrir, i després a causa de l’oxidació va agafar el color verd actual. Aquesta capa verda d’òxid protegeix les capes més internes i fa que el material pugui aguantar intacte durant segles.


L’enginyer:

Gustave Eiffel

L’enginyer encarregat de crear l’estructura de l’interior de l’estàtua va ser el també francès Gustave Eiffel, més conegut per haver dissenyat i construit la torre Eiffel. Bartholdi va dissenyar l’estàtua que va idear Labouyale, però necessitaven un enginyer que s’encarregués de crear l’estructura capaç de mantenir-la de peu a l’aire lliure, desprotegida de les adversitats climatològiques.


El tracte era que els francesos s’encarregaven de l’estàtua, i els americans de fer el pedestal on col·locar-la. La part francesa ja la coneixem. Però els americans no veien gaire clar això de gastar-se diners en un pedestal on posar una estàtua que els hi regalaven els francesos. Aconseguir diners per a la construcció del suport de l’estàtua es va convertir en un problema.

Joseph Pulitzer

La persona que va fer possible que finalment es pogués construir el pedestal va ser Joseph Pulitzer (segurament el seu cognom us sonarà pels prestigiosos premis Pulitzer de periodisme), un editor americà propietari del diari New York World. Ell es va encarregar de reunir els diners suficients per a poder tirar endavant el projecte.


Una de les activitats organitzades per a recollir fons va ser una subasta de treballs artístics i literaris. Dels treballs presentats, destaca el d’Emma Lazarus, un sonnet del 1883, on es parla de llibertat. Però no de la llibertat de la pàtria, sinó de la llibertat que veníen a buscar els milers d’immigrants que arribaven a la ciutat. Les paraules de Lazarus es poden llegir en una placa situada al monument nacional de l’estàtua de la llibretat. Aquí teniu el vers en versió original:

Emma Lazarus


The New Collosus

Not like the brazen giant of Greek fame,

With conquering limbs astride from land to land;

Here at our sea-washed, sunset gates shall stand

A mighty woman with a torch, whose flame

Is the imprisoned lightning, and her name

Mother of Exiles. From her beacon-hand

Glows world-wide welcome; her mild eyes command

The air-bridged harbor that twin cities frame.

“Keep, ancient lands, your storied pomp!” cries she

With silent lips. “Give me your tired, your poor,

Your huddled masses yearning to breathe free,

The wretched refuse of your teeming shore.

Send these, the homeless, tempest-tost to me,

I lift my lamp beside the golden door!”


Finalment, l’estàtua va ser innagurada l’any 1886, i es va convertir en el símbol de tot un país. Durant tot aquest temps, l’estàtua ha estat restaurada diverses vegades. Per acabar, comentar un parell de curiositats:

  • Les finestres que hi ha a la corona de l’estàtua no estaven pensades per a fer la funció de mirador. En un principi, la intenció era que l’estàtua fós un far.
  • La part que ha patit més canvis i ha ocasionat més problemes és la torxa. Actualment està recoberta amb una capa d’or.


D’aquí a poc parlaré d’Ellis Island, que és l’illa on arribaven la majoria d’immigrants per a ser inspeccionats abans de poder entrar definitivament al país.

Deixa un comentari

Filed under Atraccions Turístiques

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s